Quantcast
Channel: & piscolabis librorum
Viewing all articles
Browse latest Browse all 95

Les bruixes de Llers (1924) de Fages de Climent, Dalí abans de Dalí (1)

$
0
0

A en Xavier Teixidor de Llers, arquitecte, i a tots els pagesos afectats pels incendis d’enguany a l’Empordà
.

 Coberta en rústica de Les bruixes de Llers

Sovint dic que en els artistes trobo fascinants dos períodes: l’època de formació i l’època de plenitud –quan l’artista aporta més a l’evolució de la història de l’art. L’època posterior, llevat de totes les excepcions que vulgueu, moltes vegades esdevé una divagació i un manierisme repetitius, que més enllà de la curiositat sovint aporten ben poca cosa. La fase inicial, en la qual poca gent para atenció, però, sol ser de les més sensacionals perquè l’artista va prenent idees d’aquí i d’allà, de l’un i de l’altre, per intentar sadollar les ànsies de crear un llenguatge, una manera pròpia d’expressar-se.

Exlibris (12,5 x 8,5 cm.) de Carles Fages de Climent amb la il·lustració de Salvador Dalí (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)
El llibre d’avui, i el del proper apunt, m’han fet anar una mica de bòlit, ja que no sóc dalinià i a més Dalí és un artista que em motiva posicions contradictòries, com a molta gent. El fet de no ser afeccionat a Dalí em fa anar amb peus de plom per tal de no esguerrar els apunts amb imprecisions o errors, però com a mínim tinc el convenciment que el que dic -i crec que aporto- pot ser interessant, a més de ser pertinent. Fetes aquestes dues premisses el millor serà entrar a comentar dues obres que són gairebé ignorades -només mencionades- pels estudiosos de l’època inicial daliniana, potser perquè no són originals o gravats amb tiratges numerats, malgrat que segurament n’hi ha menys exemplars que de la majoria dels seus gravats.

Enquadernació nova i paper pintat de les guardes internes de JM Romeo

Les bruixes de Llers són literàriament i artísticament la primera obra publicada per Carles Fages de Climent (1902-1968) i Salvador Dalí (1904-1989), amb un pròleg d’un poeta ja consolidat i molt conegut a l’època -avui gairebé totalment oblidat com a poeta- Ventura Gassol. El llibre fou imprès a Barcelona per l’Editorial Políglota el 1924 amb format de quart (22 x 17 cm.) enquadernat en rústica. L’exemplar que mostro està reenquadernat, en una dècada incerta de la segona meitat del s. XX, amb una enquadernació de pell signada per JM Romeo (de qui no he trobat informació) amb una decoració inserida en relleu i amb retalls de pell en ocre i caldera afegits, que crea una suggerent repetició de cares (de bruixes?) amb una certa estètica surrealista. Desconeixem el tiratge del llibre amb aquest paper industrial però si que consta que se n'imprimiren 17 en paper de fil i signats per l'autor.

Pròleg de Ventura Gassol

Literàriament Carles Fages de Climent és gairebé un desconegut ja que, com es lamentava ell mateix, no se’l va incloure en els reculls literaris que formen el cànon, perquè les grans autoritats de la matèria, com ara Joan Triadú, no ho van considerar pertinent. Malgrat aquesta circumstància, a les terres gironines sempre fou molt ben acceptat i Carles Rahola en la seva Antologia de prosistes i poetes catalans (1933) el va incloure, considerant que el poemari de Les Bruixes de Llers significava la revelació d’un talent èpic. L’obra, tot i ser la seva opera prima (tenia 22 anys), està ben vertebrada i inclou diverses escenes que tenen força pròpia i que uneixen el que és tradició i narració amb unes composicions poètiques atractives, com a mínim per a mi que no sóc crític literari.


Les bruixes de Llers, per causa de les il·lustracions dalinianes que el complementen, és segurament el més conegut de la producció de Carles Fages de Climent. Fins i tot, pel que sembla després de la mort del poeta, Joan Arús tenia escrit un magnífic i extens pròleg per a una ja prevista reedició com assegurava Octavi Saltor amb una presentació de Josep Maria de Sagarra. Aquesta segona edició no va passar de projecte, però sí que va veure la llum el 1977 una versió defintiva amb la mateixa estètica i dibuixos de Salvador Dalí. Aquesta edició anà a càrrec de Jaume Maurici i Montserrat Vayreda i fou editada pel Banc Industrial dels Pirineus amb un tiratge de 2.500 exemplars. Finalment, Quaderns Crema, en motiu del centenari del naixement del poeta, en publicà la tercera i més recent edició l’any 2002.


Però, d’on ve la relació d’amistat entre Carles Fages de Climent i Salvador Dalí? Tots dos eren figuerencs, tenien pràcticament la mateixa edat (Carles era dos anys més gran que Salvador) i havien estudiat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i posteriorment a Madrid, on Fages de Climent estudià llengües clàssiques i Dalí a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Entre ambdues personalitats es travà una bona amistat que durà tota la vida, i els va dur a diverses col·laboracions, la darrera de les quals el 1961 en l’Auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí per a les festes que Figueres dedicà al pintor. Dalí il·lustrà també l’obra de la Balada del sabater d’Ordis (1954) de Fages de Climent i li va fer encara alguna altra il·lustració, cosa bastant inèdita en ell, ja que no acostumava a repetir autors, llevat de grans personalitats com André Breton, Paul Éluard, Maurice Sandoz, Shakespeare..
.
Il·lustració del 1918 per al Calendari de En Patufet del 1919, quan tenia 15 anys

Quan el 1924 va fer les il·lustracions per al llibre del seu amic, Dalí tenia 20 anys però no era un inexpert, sinó algú que a Figueras ja era conegut com a dibuixant i que ja havia publicat –encara que fos en una ocasió única- al Calendari del Patufet per al 1919 un acudit de signatura il·legible. A Figueres el seu pare ja li havia organitzat unes quantes exposicions per a la família i els amics, i també havia participat en exposicions col•lectives d’artistes figuerencs, amb un gran èxit de crítica com veurem en l’apunt que ve. A més, gràcies a la seva perícia i a les bones amistats del seu pare, va il·lustrar diversos fulletons i cartells de les Fires i Festes de Figueres. La seva insistència vers el món artístic va fer que el seu pare acceptés la seva vocació el 1922 però que li posés com a condició que estudiés a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de l’Academia de San Fernando de Madrid –en vista al fet que com a mínim es pogués dedicar a ser professor de dibuix- i que anés a viure a la Residencia de Estudiantes, a la qual va tenir accés gràcies al poeta Eduard Marquina, casat amb Mercè Pichot, amiga de la família.


A la Residencia va fer amistat de Luís Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i Pepín Bello entre altres. A l’Academia Libre fundada per Julio Moisés –a la qual va assistir després de la primera expulsió de l’Academia de San Fernando, per defensar al pintor Daniel Váquez Díaz- va conèixer artistes com Maruja Mallo, Benjamín Palencia, Francisco Bores i José Moreno Villa. Aquestes coneixences, les visites al Museo del Prado, les lectures sobre artistes i la consulta de revistes d’avantguarda que li subministrava el seu oncle Anselm Domènech, etc., el van conformant com a artista, fins que tot plegat va tenir difusió pública en fer una exposició en solitari a la Galeria Dalmau de Barcelona el novembre de 1925.


Com hem vist, l’acord perquè il·lustrés Les bruixes de Llers es podria haver produït a Madrid mateix, on escriptor i pintor van coincidir per raó d’estudis. De fet, Fages de Climent mateix va confessar que al componer en íntimo intercambio la edición del poema, ni el poeta ni el ilustrador conocían los escenarios que en él se describen. Cuando en el carrito de un gitano que solía servir de modelo del pintor en su estudio fueron por vez primera a Llers, ya aparecido el libro, ambos convinimos que todo estaba bien, porque las cosas se hallan siempre de antemano como debe ser en su sitio correspondiente. Lo imprescindible para interpretar un paisaje determinado, dijo Salvador, es no haberlo visto nunca. Curiosament, però, la família Dalí procedia de Llers des del s. XVI, tal com ha esbrinat Ian Gibson en les seves recerques.

Colofó final amb les signatures d’ambdós autors en llatí, amb el curiós Salvator Dalí ornavit. Segurament aquesta llatinada està relacionat amb els estudis de Carles Fages de Climent de llengües clàssiques.

Les il·lustracions són fetes amb una sola tinta plana, amb certs jocs volumètrics amb  les línies. Estilísticament es mouen entre dues vessants, per una part la que s’apropa a una estètica cubista -amb tots els matisos, com molt bé diu Rafael Santos Torrella en parlar d’aquests anys- i per una altra part a una estètica noucentista d’arrel popular, que fins i tot podem trobar propera a les il·lustracions de E.C. Ricart de les Aleluyas d’en Vinardell (1919), editades per a Madrid però impreses a la impremta Oliva de Vilanova. Les il·lustracions de caire més popular són més sintètiques i amb una clara intenció d’apropar-se a l’estètica de la xilografia, com la il·lustració que serveix de colofó. Algunes d’aquestes il·lustracions populars tenen alguns elements amb subtils deformacions com veiem a la portada mateix, on es veu un vaixell amb una bruixa penjada i bevent en porró.

Il·lustració inicial de la taberna

Cartell publicitari del libre d'una col·lecció particular (44,5 x 28,5 cm. (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)

Les il·lustracions més vinculades a una estètica avantguardista són de mida més gran, mentre que les altres queden limitades a petits detalls. Aquestes il·lustracions juguen entre una estètica cubista propera a l’Autoretrat amb l’Humanité -com és el cas de la il·lustració inicial de la taberna- o una estètica propera als futuristes o, fins i tot, a l’estètica del cinema expressionista alemany, com el carreró de Llers -que podríem relacionar amb l’escenografia pel·lícula del Gabinet del Dr. Caligari. Hem d’entendre que són els moments en què Salvador Dalí estava cercant un llenguatge propi, que assolí pocs anys després i que fou el que el va portar a la fama internacional.

 Dibuix de Bruixes de Llers dintre d'una carta adreçada al seu oncle Anselm Domènech (27,5 x 21 cm.). Biblioteca Nacional de Catalunya (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)

És curiosa una carta del 1924 que Salvador Dalí va enviar al seu oncle Anselm Domènech (amb qui hi tenia un fort lligam i que li facilitava revistes i llibres d'art) en la que hi ha un dibuix preparatori per a Les bruixes de Llers que finalment no es va utilitzar. Aquesta il·lustració ens deixa entreveure que Salvador Dalí va estar sospesant la possibilitat de fer unes il·lustracions més descriptives com hagués estat aquesta i que finalment va preferir fer il·lustracions més generalistes.

 Il·lustració de la bruixa sortint d'una atzavara

Aquestes il·lustracions de Les bruixes de Llers van motivar Josep Pla a dir, en una de les seves butades habituals que són ninotets, el millor de Dalí. Sigui com sigui, tant text com il·lustracions estan ben vertebrats i, sense cap mena de dubte, es tracta d’una obra pensada conjuntament per autor i il·lustrador com ho demostra la carta, enviada a Dalí per Lídia de Cadaqués (filla de la Sabana, darrera bruixa de Cadaqués) en la que es diu: dile a Fojas (Fages de Climent) que tiene que hacer un libro, que las brujas tienen que gastar siempre perras porque cuando cambian un billete es que han ido a buscarlo en alguna caja de hierro. Es el pueblo de María Santísima, pueblo bárbaro, judío.


Al marge de les diverses col·laboracions prèvies que Dalí havia anat duent a terme, des de la seva participació al Calendari d’en Patufet del 1919 fins a Les bruixes de Llers hi va haver una llarga trajectòria i maduració. Les bruixes de Llers va suposar per al pintor de Figueres el primer gran pas en una vida dedicada al món del llibre en tots els vessants, des de la il·lustració de llibres d’alta bibliofília internacional fins a l’escriptura de llibres propis en els quals abocava tot un món interior, però això ja és un altre tema que ens allunya del Dalí il·lustrador.

BIBLIOGRAFIA:

AUTORS VARIS. Dalí: els anys joves (1918-1930). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995

Apunt complert de la Wikipèdia de les Bruixes de Llers 

Viewing all articles
Browse latest Browse all 95

Trending Articles